Cinc motius per a defensar les humanitats

La lògica de la rendibilitat econòmica impregna tots els àmbits de la societat i s’ha instal·lat també a les escoles. Si bé és cert que la formació de capacitats laborals és una de les missions de l’ensenyament, no ha de ser l’única. “Les últimes transformacions en el món de l’ensenyament, els vastos processos culturals de canvi i les convulsions en la situació econòmica i política, amb el predomini de la lògica del mercat capitalista, són factors que incideixen en el conreu de les que, en els països occidentals, es coneixen com a humanitats”, alerta l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El foment de les competències que defensen les tendències pedagògiques internacionals ha anat reduint el pes de les humanitats als currículums escolars. Evitar l’aprenentatge memorístic -com reclamen aquestes tendències- no tindria per què significar la desaparició d’aquests sabers. Però les teories pedagògiques més radicals, com les del nord-americà Roger Shank, afirmen, fins i tot, que les matèries “que no seran útils en la vida real, com la literatura, la història o la filosofia” haurien de desaparèixer dels currículums, perquè ja són a internet.

Fent nostre el títol del manifest de l’escriptor italià Nuccio Ordine, volem defensar La utilitat de l’inútil i reivindicar el manteniment dels sabers humanistes a l’escola, a la universitat i a la vida. A través de l’opinió de sis experts, hem extret cinc motius -d’entre els molts possibles- pels quals les humanitats són útils.

1 Eduquen la identitat

La lectura profunda educa la concentració i el caràcter

“L’humanisme no és tant el coneixement dels clàssics com el domini de la lectura lenta, reposada, profunda”, afirma l’educador i doctor en filosofia Gregorio Luri. Bon coneixedor de la realitat a les aules, Luri aposta per aquest tipus de lectura “humanista” com una “gran eina” per “educar l’atenció i el caràcter”, fomentant “la capacitat de concentració” dels alumnes. Per això, Luri reclama “una didàctica de la lectura que avui no hi ha” a les escoles, que entengui els llibres “no com a entreteniment” -els adolescents els substituiran per altres entreteniments al seu abast- sinó com a eina per forjar el caràcter.

“La literatura ens sofistica”, coincideix el filòsof Daniel Gamper, i assenyala que aquesta sofisticació educa els sentiments. “Quan sofistiquem el nostre vocabulari a través de la literatura, sofistiquem els nostres sentiments i emocions perquè podem matisar més el que sentim i pensem”, detalla. La història, un altre dels sabers humanistes, “ens ajuda a construir la nostra identitat”, afegeix Gamper. “La història és l’espai d’aprenentatge de la humanitat” i si els nens no l’estudien, existeix el perill de repetir-la. “Si aprenem que els drets que tenim ara són fruit de lluites passades, encara els valorarem més”, afegeix. El filòsof Xavier Antich hi coincideix. “Res no pot substituir les humanitats en l’aprenentatge de la complexitat de la vida individual i col·lectiva, privada i social, ètica i política”, raona Antich.

2 Fomenten la creativitat

Per tenir una mirada nova sobre una cosa cal haver-la treballat

Davant de les tesis pedagògiques que defensen l’interès de l’infant com a únic motor del seu aprenentatge, Luri defensa tot el contrari. “El coneixement és el motor més important de l’interès i també de la creativitat”, assevera. “Si vols ser creatiu en la cuina, primer fes moltes hores de cuina”, posa d’exemple. Els gurus dels nous mètodes pedagògics internacionals defensen que l’escola ha de fomentar principalment la creativitat dels alumnes, com una capacitat indispensable per ser competitius en la societat del coneixement. “La creativitat és la capacitat de tenir una mirada inèdita sobre algun problema -segons Luri-, però per arribar-hi primer cal tenir dades sobre el problema i un tracte assidu amb ell”. Per Luri, “la mateixa ambició de coneixement et porta a la creativitat: si t’agrada molt llegir, acabaràs escrivint”.

3 Forgen l’esperit crític

El saber aporta capacitat per prendre distància i reflexionar

Una altra de les competències que es demana als alumnes d’avui és el “pensament crític”, i els experts coincideixen que no hi ha res que el fomenti més que els coneixements humanistes. “Aporten capacitat de pensar, reflexionar i prendre distància de les coses”, diu el filòsof Josep Ramoneda. Antich també destaca la importància d’aquests sabers per desenvolupar “la capacitat subtil de construir sentit en el que ens envolta; en la formació del criteri propi”. Les humanitats, afegeix, “no són una llista de coses que calgui saber”, sinó “una lliçó irreemplaçable per esdevenir, en l’horitzó d’una humanitat més lliure, més justos, més comprensius i més crítics”.

Per Ramoneda, una de les aportacions més importants de la cultura humanista és la mirada reflexiva: “Fa que siguem capaços de controlar i governar el vertigen tecnològic actual”. “Les competències que donen les humanitats són fonamentals per fer un ús adequat de l’arxiu immens que és internet”, remarca. Una capacitat de distanciar-se i avaluar que cal aplicar també a la ciència. “La ciència parteix del principi que tot el que es pot fer es fa, però no tot el que es pot fer és bo que es faci, ¿qui posa els límits?”, apunta Gamper. I atribueix a la mirada humanista aquesta capacitat reflexiva sobre la ciència. “No es tracta de contraposar humanisme i ciència, no són excloents, sinó que cal una concepció més renaixentista”, subratlla, que uneixi una bona formació científica i una bona formació humanista.

4 Donen capacitat de lideratge

Les humanitats ens capaciten per ser competitius al mercat laboral

“Les humanitats permeten tenir un coneixement aprofundit de la condició humana, la qual cosa és indispensable per poder governar, per poder desenvolupar correctament funcions de lideratge i de direcció de persones en empreses i organitzacions no lucratives”. El filòsof i teòleg Francesc Torralba subratlla els beneficis que comporta l’estudi de les humanitats, fins i tot en un context marcat per l’utilitarisme acadèmic. “No és estrany que en alguns màsters de direcció d’empreses les humanitats tinguin un paper rellevant”, argumenta Torralba. “Qui ha llegit Shakespeare, entendrà, molt a fons, les turbulències emocionals que tenen lloc en qualsevol comunitat humana, i qui ha llegit Maquiavel entendrà com ningú les lògiques i les perversions del poder”, afegeix el director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL).

A més del lideratge, el mercat laboral actual reclama versatilitat i saber-se reinventar constantment al llarg de la vida, una qualitat que es conrea a través dels sabers menys especialitzats, apunta Gamper. “És la rendibilitat d’allò aparentment inútil”, afirma el filòsof. I argumenta que “tot i no ser tangible” ni quantificable és una utilitat “fins i tot des del punt de vista mercantil”. “La cultura és un bé de primera necessitat, que no vol dir que sigui promesa de res, però una persona culta juga -també al mercat laboral- en millors condicions que una d’inculta”, coincideix Ramoneda.

Xavier Antich nega que els sistemes pedagògics que releguen les humanitats estiguin pensats per economistes, sinó per “tecnòcrates i buròcrates”. “En els països en què els sistemes educatius estan regits per criteris pragmàtics i per una visió que prioritza els resultats econòmics, les humanitats tenen un lloc privilegiat”, assevera. I és que, segons Antich, les humanitats ens ensenyen “com poques coses a la vida a ser capaços de fer front a situacions pràctiques de certa complexitat, a ser subtils en l’anàlisi de situacions quotidianes, domèstiques i laborals; a assumir reptes professionals imprevistos”. “Poques coses hi ha que serveixin per proporcionar una diferència qualitativa essencial entre professionals d’altres matèries igualment formats”, conclou.

5 Eviten les desigualtats

Denigrar la formació humanista alimenta l’escletxa social

“Hi ha una racionalitat cada cop més lligada a la rendibilitat, que ha anat colonitzant tots els espais de l’experiència. Sembla que qualsevol espai de l’experiència que no respongui adequadament als criteris economicistes queda relegada o directament neutralitzada. L’empobriment, en nom de la rendibilitat, és evident”. La reflexió, de la filòsofa Marina Garcés, reflecteix com els criteris economicistes han poblat els currículums educatius, enfocats a les competències pràctiques i a les disciplines que tenen més sortida en el món laboral. Per Garcés, no defensar les humanitats és un dels factors que més alimenten la creixent desigualtat. “Pateixo pel fet que l’accés al patrimoni i llegat de la humanitat tornarà a quedar en mans d’aquells que puguin buscar-lo o accedir-hi, ja sigui per la disponibilitat de temps o diners”, raona aquesta filòsofa. “Una de les conseqüències més greus d’aquest abandonament de les humanitats és que és un factor que contribueix a l’augment de la desigualtat econòmica i cultural, i en últim terme, també social”.

Francesc Torralba també reflexiona sobre el regnat de l’economicisme. “Aquesta ideologia en la qual el guany és l’únic que compta ens condueix a la destrucció dels vincles humans, a l’explotació de joves molt qualificats, a la imparable deslocalització de les empreses, a l’erosió indiscriminada de l’entorn natural, a l’explotació de grups vulnerables”, raona Torralba. “L’estudi de les humanitats i, en particular, de la filosofia, permet posar entre parèntesis aquesta ideologia que ha calat fins al moll de l’os en el nostre imaginari; permet sotmetre-la a crítica, prendre’n distància i copsar que, a més a més del benefici material, hi ha altres béns, molt més rellevants per a la persona”

Diari ARA 20/04/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s